Opinió Personal en
referència a l’ obra “Pulcinella” de Stravinsky
Stravinsky és un compositor rus, al qual li agradava donar
un aire molt extravagant, excèntric i misteriós a les seves obres; aquest caràcter
excèntric queda ben reflectit en el ballet que estem analitzant, tant en la
música, els escenaris, els personatges, els vestuaris, la història que
representen els ballarins i la mateixa dansa en sí mateixa. Trobem una música impactant i moguda,
complexa i molt carregada de pujades i baixades, entremesclant instruments que
no són corrents de trobar en aquests espectacles , amb altra melodia més
tranquila, segons siguin les escenes que van sorgint. A l’obra trobem moments en els quals es veu
representat l’amor, la picaresca del desig de dos joves per aconseguir a dos
dones, de dol per la mort d’un personatge i de fantasia quan es troben dintre
del que pareix un somni. La història es una mica complexa d’entendre i penso
que deixa que siguin els mateixos espectadors amb la seva imaginació els qui
interpretin el que succeeix. Trama enrevessada. Mescla de coses estranyes, aquesta
trama no és racional sinó una creació fantàstica, on la música i la dansa són
els components principals. Hem de pensar que Stravinsky forma part del moviment
impressionista, el qual es caracteritza per expressar les idees d’una manera sinuosa,
és a dir, que no es reflecteixi de manera molt clara, sinó que s’hagi d’intuir,
donant peu a la imaginació, tot el contrari al realisme. Com diu la mateixa paraula,
cercaven impressionar, aconseguint efectes mai vistos amb anterioritat en la
música. D’aquí el grau de complexitat d’aquesta obra.
Personalment, l’obra m’ha agradat molt per la música i la
dansa; encara que he de dir que els vestuaris i la decoració desmilloraven els
moviments dels ballarins, encara que també entenc que tot està pensat així amb
intenció; ja que el que vol l’autor és crear confusió i diferència. Té un to de
burla que es manté durant tota l’obra, això es veu en els moviments exagerats
dels ballarins i les passes que treballen. Jo he vist molts ballets de molts
diferents tipus, però mai havia vist un com aquest, tan estrany d’entendre i
amb aquests moviments tan exagerats i potser una mica repetitius. Al meu parèixer
la dansa no és de les més complexes que he vist, encara que òbviament no puc
infravalorar el gran treball que fan els artistes, la seva feina i la
complexitat del ballet, en el qual s’han de sincronitzar i han d’interpretar a
la vegada. Moltes hores de feina feixuga.
Una de les coses que també m’ha agradat és que ballen
tant homes com dones, encara que potser en aquella època podria ser més normal
trobar ballarins que avui en dia; penso que l’art estava molt més valorada que
el que hi és hores d’ara en la nostra societat actual.
En conclusió puc dir que la música és molt fantàstica i
complexa; amb molts de canvis exagerats i espectaculars; que juntament amb la
dansa fan d’aquesta, una obra mestra sense precedents, molt característica del
moment i el moviment en el que es troba el seu creador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario