El Barber de Sevilla

L'òpera del Barber de Sevilla; la seva sinopsi i la meva opinió personal:

Sinopsis de l’òpera “ El barber de Sevilla”  De Rossini

Personatges                                     Tessitura

Fígaro (barbero)	barítono
Don Bartolo (médico, tutor de Rosina)	bajo bufo
Rossina (joven huérfana)	mezzosoprano
Conde de Almaviva (noble)	tenor
Fiorello (criado de Almaviva)	bajo
Don Basilio (profesor de música)	bajo
Berta (sirvienta de Don Bartolo)	mezzosoprano

ACTE I_________________________________________________

L’opera comença a una plaça, és de nits, a un balcó de la qual viu na Rosina, la dona protagonista de l’obra.  De sobte es veu com arriben una banda de música i un jove que ve en figura d’estudiant (en realitat és un Comte) i arriben per cantar una serenata a na Rossina. La raó d’aquesta disfressa és perquè el Comte Almaviva (Lindoro l’estudiant) voldria que la jove Rosina se l’estimés per sí mateix, i no impulsada per la posició social i econòmica d’un Comte.  La serenata no sorteig l’efecte desitjat (la jove no surt al balcó) i el Comte paga als músics per la feina feta i es queda ell sol pensant en com fer per arribar a na Rosina, la qual és alumne del doctor Bartolo (metge del poble), el qual a la vegada vol casar-se amb la jove.

Entra en escena Fígaro, que arriba prompte per obrir el seu negoci (situat sota el balcó de na Rosina). En Fígaro és el millor barber del poble i,  li arregla la barba i els cabells al doctor Bartolo (tutor de na Rosina). En Fígaro es queda sobtat de trobar-se al Comte allà, el coneix perquè havia estat servent seu en un passat. En Comte li conta la seva situació i li demana ajuda, vol apropar-se a na Rosina però no sap com fer-lo sense que el descobreixin. En Fígaro li diu que l’ajuda a canvi, clar està, de diners. Al barber se li acudeix que el Comte es faci passar per soldat borratxo i així ningú sospitarà i, al mateix temps podrà demanar allotjament a casa del Doctor, apropant-se d’aquesta manera a la seva enamorada. 

En la següent escena, es veu a Rosina cantant i llegint una carta que li ha escrit al seu enamorat (El Comte d’ Almaviva), amb el qual es carteja a amagades del Doctor, però aquest desconfia i pren la decisió de voler firmar acta per casar-se amb ella aquell mateix dia. En aquestes la jove Rosina ha deixat caure una carta pel balcó, perquè ha vist que en Lindoro (un dels seus pretendents), es troba baix i, abans que el vell amargat doctor surti, vol donar-li a Lindoro.  

El Doctor surt de la casa per anar a cercar al notari per fer el casament i demana als servents  que tanquin bé les portes i no deixin entrar a ningú. Així ho fan, però en Fígaro que se les enginya molt bé, toca la porta i enverina els sentits als servents de la casa, fent que aquests s’adormin i el deixin fer en pau. Aconsegueix que no el vegin i puja cap a l’habitació de Rosina, la qual a la vegada també volia veure’l per que l’ajudés amb el seu romanç. En Fígaro li diu que en Lindoro és el seu parent i està aquí perquè se l’estima i vol cassar-se amb ella, però que primer necessita una proba del seu amor. Ella li entrega la carta i de sobte torna el Doctor a la casa. Aquí entra en escena el mestre de música de la jove, el professor Basili, el qual li comenta sobre l’arribada del Comte a la ciutat i li aconsella que es desfaci del Comte calumniant sobre ell. Tot això el barber ho escolta i li fa saber a Rossina. Ell se les enginya per sortir i tramar un altre pla. 

ACTE II______________________________________________

            Ara és el moment en que el Comte  entra disfressat de soldat borratxo i fa entrega d’una carta al Doctor,  conforme sol·licita l’allotjament a la seva casa. El Doctor no està en acord però no li queda més remei que acceptar. Mentre tant el soldat intenta pujar a veure a la jove, la qual baixa i se n’adona de que aquest soldat és Lindoro. Aquí hi ha una trama entre el soldat, el Doctor, el servent i Rossina; acabant la cosa amb la intervenció de la policia. Lindoro els hi revela la seva vertadera identitat i els soldat que l’havia apressat es posa a la seu servei. 

             Almaviva de nou apareix a casa del Doctor, aquesta vegada disfressat com alumne de cant i pretenent actuar com un substitut del suposadament malalt mestre Basili (mestre de música de la jove).  Inicialment Bartolo sospita, però permet a Almaviva entrar quan el Comte li dona la carta de Rossina, fent creure al Doctor que ve per  a impedir l’enamorament entre el Comte i la Dama, ja que el Doctor es  pensa que aquest és un servent del Comte. El Doctor deixa que li doni la classe i es queda d’observador, encara que es queda adormit de seguida (cosa que aprofiten els enamorats per acaronar-se).  En aquest moment entra el Barber en escena, dient al Doctor que ve a afaitar-li i , encara que aquest no ho vol, Fígaro insisteix tant que finalment deixa que l’ afaiti, però sempre a la mateixa sala on estan els practicants. Fígaro aconsegueix que el Doctor li mani anar al magatzem (per no deixar a la parella sola), se li acudeix fer molt soroll i enredar les coses per aconseguir la clau de la casa i així poder entrar a per Rossina. 

            Com el barber li ha contat la història del casament al Comte, enginyen un pla per aquella mateixa nit, un pla per entrar a la casa sense que els vegin i sortint-ne d’allà juntament amb  na Rosina. El Comte i Fígaro pugen per l’escala fins al balcó. Rosina mostra la carta d’Almaviva i expressa els seus sentiments, per això al Comte ja no li queda més remei que dir-li la veritat i expressar també els seus sentiments cap a Rosina. Els dos enamorats es declaren Amor i mentre el barber els hi demana per favor que surtin ja (per por a que arribés el Doctor), arriben el notari i  Don Basili. Quan se n’adonen, corren cap al balcó per baixar, però l’escala ja no hi és (l’ha tret Bartolo). 

                En aquest moment tornen a abaixar i en vorer que el Doctor no hi és, aprofiten per demanar al notari que els casi ja, obligant a Basili  a ser testimoni del casament, (l’estan apuntant amb una pistola). Ell i Fígaro firmen com a testimoni del contracte de matrimoni entre Rosina i el Comte. 

Bartolo entra a la casa però és massa tard, es queda atordit dient que mira si es bambo que els hi a tret l’escala per a que no es puguin sortir amb la seva ,i finalment, els hi ha fet un favor, ja que mentre ell feia això, la parella s’ha casat. En aquest moment s’acaba l’obra amb una cançó alegre i amb una rialla ben forta. 

Opinió Personal_________________________________________

El barber de Sevilla ha estat la primera òpera bufa (comèdia) que he vist, ja que les altres havien estat sempre obres dramàtiques; i he de dir, que m’ha agradat bastant aquesta tipologia de gènere, ja que et fa passar un molt bon moment, alegre i divertit; podent gaudir a la vegada de la gran magnitud de les veus dels artistes, caracteritzades pel tipus de cant que s’anomena “belcanto”.  Aquesta característica és la que ofereix singularitat i complexitat a l’obra, ja que tots havien de tenir la capacitat de cantar d’aquesta manera; per aquesta mateixa raó es va trigar més temps de l’habitual en portar-la a escena. 

La introducció- entrada que fan els músics abans de començar fa que es posin els pels de punta, la veritat que es molt polida i no et deixa impassible, a més a més, aquesta melodia ha quedat al llarg del temps, perquè avui en dia és un tema molt conegut per quasi tothom, encara que quasi ningú et sabria dir el nom de l’artista creador. També trobem un altre tema molt famós, el qual ha sonat  a moltes pel·lícules i altres llocs. Aquest tema del que parlo és el conegut com “Fígaro” i jo l’he sentit a moltes més bandes, sense saber que pertanyia a aquesta òpera, ni que era d’en Rossini. 

Malgrat en línies generals puc dir que m’ha agradat l’òpera, també he de comentar que en alguns moments se’m feia pesada per dues raons: una perquè en algunes escenes no sortien els subtítols i, encara que es podia entendre pel context, em sentia perduda, i l’altra seria perquè em semblava que en alguns moments les cançons eren massa llargues i repetitives. 

Una altra qüestió important a comentar són la tria dels vestuaris; molt ben triats per l’època i el lloc on es suposa que es desenvolupa l’obra. Encara que no tots els protagonistes es canvien de roba, això és un punt que també li dona complexitat a l’obra. Per exemple na Rossina que sí canvia de vestuari i el Comte d’Almaviva que també es canvia en vàries ocasions. 

L’obra es du a terme en només dos escenaris diferents: un és la plaça central allà on dona el balcó del Doctor Bartolo (primer acte)  i l’altra és l’interior de la casa del Doctor (segon acte). Penso que és molt difícil anar canviant d’escenaris tant ràpidament com per fer una escenificació en directa; per això els escenaris van en conseqüència amb els actes, havent pel mig una pausa. L’obra és bastant extensa i està composta per dos actes. 

En definitiva he de dir que m’ha agradat bastant; no és l’òpera en la que més he gaudit, però sí amb la que més he rigut.