jueves, 14 de febrero de 2013

Reflexió Final

 
Per concluir i donar per finalitzada l'assignatura i les entrades al bloc, vull fer una reflexió envers el transcurs de l'assignatura com a tal. 

Aquesta assignatura ha estat molt motivadora i molt enriquidora per a nosaltres com a persones, com a alumnes i com a futures docents, ja que ens ha donat la possibilitat de viure una mica les sensacions que poden tenir els alumnes d'infantil, perquè ens han motivat i ens han deixat fluir segons les nostres necessitats i interessos. I a la hora de fer l’avaluació o millor dit, VALORACIÓ FINAL, també se'ns ha preguntat per la millor manera de fer-la i què sentíem al respecte. Què creiem que hem tret de profit i de què ens servirà això en un futur, que al fí i a la cap, és lo més important d'aquests estudis de mestra. 

Penso que no és tan important tenir coneixement i continguts teòrics (que òbviament són importants) com les capacitats i actituds-aptituds sobre el nostre treball i la nostra professió educativa. 

L'EDUCACIÓ ÉS LA BASE PER FORMAR-NOS COM A PERSONES CAPAÇOS I AMB CAPACITATS INTRÍNSEQUES PER A APRENDRE I DESCOBRIR. 

EDUCAR PER A LA VIDA! 

Hem d'educar des de casa i des de tot el conjunt de la societat; perquè vivim en societat i som éssers que necessitem dels altres per seguir endavant. 

He d'agrair des de aquí, i ja que acabem la carrera, a tots els mestres i les mestres que han fet de mi una MILLOR PERSONA amb més coneixements però també amb més recursos per enfrontar-me a les complicacions i dificultats a la vida. M'han ensenyat a valorar-me i valorar la resta de persones que m'envolten i d'on saber treure els continguts que em faran falta a la vida professional. 

Agrair moltíssim a na Carmen de donar-nos aquests moments i l'espai òptim per conèixer-nos millor entre nosaltres i a nosaltres mateixes, GRÀCIES CARMEN, DE TOT COR. 

GRÀCIES TAMBÉ A LES MEVES COMPANYES I COMPANYS: Sempre estireu al meu COR i ja formem una espècie de FAMÍLIA EDUCATIVA!!!

UNA BESADA MOLT FORTA!!! 


miércoles, 13 de febrero de 2013

Avaluació

Esta penúltima entrada la quería dedicar a hacer una reflexión sobre todo lo aprendido- vivenciado durante este semestre, sobre cómo evaluar y qué evaluar de nuestro trabajo y del trabajo en las escuelas. He decidido hacerla en castellano por la simple razón de que es un tema muy controvertido y de lo más importante para los estudiantes, por eso me gustaría que esta reflexión pudiera llegar a manos y a mentes que tal vez no comprenden el catalán. 

El proyecto que nosotros hemos trabajado en la asignatura ha sido: "El banco del tiempo" y se trataba de que cada uno de nosotros (el grupo-clase) pensase en que recursos y que habilidades tiene para poder compartirlas con el resto de compañeros. Es decir, nos hemos convertido en los profesores por un día. 

Y una vez que hemos finalizado el semestre y las clases han acabado también, es el turno de pensar en la evaluación. No hemos hecho examen y por tanto no hay un valor numérico que se pueda poner a nuestro trabajo mediante una prueba técnica y objetiva. Por eso estamos ahora reflexionando sobre qué deberíamos evaluar de nuestro trabajo y cómo hacerlo. 

A mi parecer para evaluarnos y poner una nota final, exigida en todos los estudios superiores, se podrían valorar las siguientes cuestiones:
- La asistencia a clase (con un mínimo de asistencias).
- La implicación e intervención en las clases.
-La elaboración previa y la implicación en la preparación de los Talleres. 
-Cómo se ha desarrollado cada Taller: motivación- respeto y adaptación al grupo-clase.
- En cuanto a los que no han hecho ningún Taller: Implicación y respuesta a los Talleres presentados por los compañeros.
- Intervenciones y entradas-reflexiones en el blog: elaboración y desarrollo. 
Y como punto final: actitud frente a la asignatura.  

La verdad que sé a ciencia cierta que todo nuestro grupo se ha implicado y motivado con esta asignatura, porque era una asignatura hecha a nuestra medida y creada entre todos: ésto, al igual que para los niños en la escuela, motiva el doble y hace que los alumnos se impliquen muchísimo más. Por eso es muy importante creer en las evaluaciones como un recurso para incentivar a los alumnos a seguir aprendiendo y seguir motivados a autoaprender por ellos mismos, además de ser útiles y necesarios para tomar medidas y cambios en el proceso de enseñanza, y lo más importante aún es que se autoevalúe el profesor. Pero ahí está el gran dilema: ¿Qué hacer y cómo hacerlo para que la evaluación pueda cumplir estas expectativas?

Yo pienso que se debería preguntar a los alumnos sobre qué creen ellos de todo lo aprendido, si creen que han aprendido y qué opinan sobre los métodos utilizados y qué mejorarían. Porque al fin y al cabo son ellos los usuarios y "clientes" de dicha educación no?, y, que mejor que preguntar a los mismos "usuarios del sistema". Cosa que se podría extrapolar también a la política y a todos los campos de trabajo..., preguntar a los "usuarios" que opinan y acorde con ello, tomar decisiones y actuar - mejorar y avanzar!

En cuanto a la evaluación de nuestros alumnos en la escuela se debería hacer una observación- reflexión y evaluación-valoración de un proceso llamado aprendizaje, un proceso llamado autonomía y llamado crecimiento en todos los sentidos. 

Se deberían hacer como mínimo tres evaluaciones: 

- Una INICIAL: a parte de hacernos unas hipótesis sobre como interactuarán los niños a nuestros "proyectos educativos y actividades de enseñanza", se deberá pensar en: 
  • Valorar los conocimientos previos de los alumnos, para a partir de aquí poder seguir valorando los avances y aprendizajes. 
  • Conocer las características generales del grupo y poco a poco ir conociendo las necesidades y características tanto del grupo como de cada alumno. 
A partir de estas valoraciones podremos pensar en cómo encaminar nuestra enseñanza y pensar en el estilo y la mejor manera para guiarles en el camino del aprendizaje.

- Una PROCESUAL, donde evaluaremos: 
  • Los mecanismos y recursos de cada alumno para interiorizar las enseñanzas y asimilar los contenidos. 
  • La motivación y el interés.
  • Cómo se desenvuelven.
  • La colaboración- el compañerismo y demás temas transversales tan importantes(o más) como los contenidos y los conceptos. 
Todos estos ítems vendrán supeditados a la evaluación a nuestra manera de enseñar, es decir, que valoraremos su motivación intrínseca, pero la más importante  es valorar si nosotros hemos actuado de manera acorde con sus necesidades e intereses y de ahí la motivación que a ello les suscitará.

- Una FINAL donde valoraremos lo aprendido y los recursos propios que el niño haya adquirido para seguir aprendiendo y descubriendo por sí mismo. Esta evaluación final nos servirá también para valorarnos a nosotros como docentes y como profesionales de la EDUCACIÓN en todo sus aspectos.

Pero lo más importante de la evaluación es: ¡TOMAR DECISIONES FUTURAS PARA MEJORAR!























viernes, 25 de enero de 2013

Ensenyament de les arts Musicals



Aquesta assignatura anomenada PROJECTES ARTÍSTICS EN LA PRIMERA INFÀNCIA consta de dues parts, amb dos professors diferents i per tal diferents horaris també.

Com tots sabem., la paraula ART engloba molts aspectes:

- Música
- Dansa
- Arts escèniques
-Arts plàstiques
- Arts culinàries, etc.

Perquè com ja vaig esmentar en un altre entrada l'art és un moviment que  per a mi significa: CREACIÓ, BELLESSA, EMOCIONS, REFLEXIÓ, EVOCAR, SOMMIAR, EXPLORAR, EXPLOTAR I EXTERIORITZAR, entre d'altres altres milions de paraules que la poden descriure.

La nostra assignatura tracta de treballar les arts de manera global amb els infants, però de manera més concreta les arts escèniques i la música a més de les arts plàstiques.

En aquesta entrada volia parlar de la part de MUSICA I ARTS ESCÈNIQUES que ha impartit el professor de música Toni Pons, a la que estic molt agraïda d'haver-nos mostrat el món de la música amb totes les seves vessants amb tanta emoció i sentiment.

A principi de l'assignatura en Toni ens va proposar dedicar les nostres hores lectives a conèixer més a fons el que són les Arts escèniques i quins tipus hi trobem a la nostra societat. Hem anat treballant obres de teatre, òperes, musicals i ballets. De veritat he de dir que m'ha agradat moltíssim conèixer aquests registres tan famosos i coneguts com per exemple "El barber de Sevilla".

Les obres que hem visionat han estat:

Òperes:
- "Tosca" i "El barber de Sevilla"

Musicals:
- "Pulcinella" Ballet
- " Sweeney Todd"

Obres magistrals d'orquestra:
-  "Requiem" de Mozart
- "Quadres d'una exposició de Mussosgri"

A més, en vorer el gran interès que mostràvem davant els musicals, en Toni va convidar a un dels Grans del món musical, un director de musicals que ens va explicar cóm eren els musicals des de dintre. Ens va mostrar un making-off i també ens va resoldre molts dels nostres dubtes en relació al tema.

Només volia agrair a en Toni la seva paciència i les seves ganes per ensenyar-nos més sobre aquest món..., Una abraçada forta des de aquí.




Taller de Dinàmiques de Grup

El Taller de Dinàmiques de Grup va ser impartit per na Cira i n'Anna Arabí i va consistir en la presentació de diverses activitats o jocs per treballar amb adults amb els possibles següents objectius, tots ells tractats a nivell grupal:

  • Desinhibició davant del grup.
  • Presentació dels components.
  • Major Coneixement  i aproximació dels components del grup
  • Treballar l'autoestima

El primer joc o dinàmiques que ens varen presentar va ser : " La vida en un Globus"


Aquest joc és una tècnica de coneixement de grup i serveix per expressar emocions i fomentar la confiança i vincle entre companys. La dinàmica consisteix en escriure a un paper dos qualitats personals d'un mateix, dos defectes i dos desitjos, desprès es fica dintre un globus inflat i amb els ulls tapats es llança el globus enmig del cercle on estem tots situats. Els globus han de ser tots del mateix color per a que ningú sàpiga a qui pertany el globus, ja que la finalitat del joc és que cada un agafa un globus i llegeix en veu alta el paper i, entre tots han d'endevinar de quin company es tracta. Això dona oportunitat de conèixer més a fons als companys a través de jocs animats i divertits. La veritat que et sorprens, ja que de vegades penses unes coses d'alguna persona que desprès resulten ser que són les contraries del que és en veritat. 


El segon joc o dinàmiques que va donar temps a fer va ser: "El nostre propi mirall"

Aquesta segona activitat consta de escriure també a un paper una qualitat de cada component del grup-classe. Una vegada l'hem fet, passem un per un al mig del cercle i tots els companys ens diuen la qualitat que han pensat que ens caracteritza. Això fa pujar moltíssim l'autoestima perquè només sents coses bones teves. 

L’única qüestió "desfavorable" que jo veig a les dinàmiques és que potser la gent no posa massa interès a l'hora d'escriure les qualitats dels companys i es basen en posar lo primer que els hi ve al cap, i un altre és que, en la primera activitat la gent no digui totalment la veritat, cosa que no trobo del tot important, perquè és normal que no tothom vulgui comunicar als companys (que no tots són amics) les seves inquietuds i desitjos. 

En conclusió crec que les dinàmiques de grup són molt afavoridores tant per nens com per adults, però per grups poc cohesionats i amb falta de confiança estarien molt adequades. Cada mestre ha de conèixer i observar el grup que té per poder triar la metodologia i dinàmica que més els hi convingui als seus alumnes.