La primera obra dramàtica que hem vist amb en Toni ha estat Tosca, la veritat que m'ha agradat moltíssim. A continuació vos mostro la sinopsi i la meva opinió personal.
Sinopsis de l’’òpera “ Tosca” De Giacomo Puccini
Personatges
Principals:
-
Tosca
-
Mario Cavaradossi
-
Angelotti
-
Scarpia
-
Ajudant del pintor
Introducció
El fil conductor de l’òpera i el tema principal d’aquesta
(sempre, al meu parèixer), és La
JUSTICIA, i L’AMOR entre dos dels personatges principals, és una dramàtica
història d’amor la que encén el motor per conduir la trama.
Sinopsis
Comença la funció, es veu un home
corrent pels carrers, sembla que escapa i que el segueixen, perquè va
amagant-se per allà on pot. Aquest home és n’Angelotti, un fugitiu polític, que
s’ha escapat de la presó. N’Angelotti arriba fins la capella, i allà és a on ocorre
quasi tot el primer acte, mira per tots els voltants i s’amaga dintre la
capella, podent obrir la porta gràcies a una clau amagada a la sacristia
(desprès es sap que es la germana d’aquest la que ha amagat la clau i també li
ha amagat unes robes de dona per a que es pugui disfressar).
En aquesta església treballa com artista pintor de
quadres, Mario Cavaradossi, un dels protagonistes, el qual és a la vegada
l’enamorat de na Tosca ( l’única dona protagonista de l’obra ). Mario es troba pintat un retrat sense model
directe, ja que és la imatge d’una de les dones que venen a fer plegaries (això sembla al
principi, però finalment resulta ser la germana del fugitiu), però al moment de
pintar-la, aquesta no s’hi troba.
En aquest moment entra el seu
ajudant a portar-li un cistell amb aliments per a que els mengi; però el pintor
diu que no té gana i el mana deixar a un costat. L’ajudant marxa i entra en joc
n’Angelotti, que recorda conèixer al pintor, li explica la seva situació, i en
Cavaradossi li perjura ajudar-li, encara que sigui passant per la mort. En
aquest moment entra en joc na Tosca, picant fort la porta per entrar a veure al
seu enamorat. El pintor li dóna el cistell del menjar i li diu que s’amagui, ja
que na Tosca és una dóna molt gelosa i pot sospitar. Així passa, entra na Tosca
amb una dolcíssima cançó, però desconfia
del pintor a causa de les veus que ella
ha sentit des de fora. El pintor l’abraça fort i li diu que no pensi tan
malament, que ell només l’estima a ella. Canten varies cançons els enamorats.
Quan en Cavaradossi aconsegueix que na Tosca marxi (desprès d’haver quedat en vore’s
a la nit), surt n’Angelotti i tots dos marxen a la seva Vila, per poder amagar
al seu vell amic dintre del pou.
Dintre el mateix escenari entra en
escena el capità de la policia (Scarpia) en busca del fugitiu, ja que sospita
de que s’ha pogut amagar a l’església. Ordena als esbirros buscar ben a fons,
en aquest moment veuen que la porta de la capella està oberta i que hi ha un
ventall al terra..., li fan preguntes al capellà (ajudant del pintor), i aquest
els hi diu tot el que ell sap. Veuen que el cistell estava buit, quan el pintor
havia dit que no tenia gana i que se’l menjaria més tard, a més el pintor havia
desaparegut. N’Scarpia se n’adona que el ventall és de la família Farnese (la
del fugitiu) i també veu que la dóna pintada al retrat era la germana de
n’Angelotti. Aquí és quan el general està segur que el pintor s’està ajudant i
endut per la ràbia de saber que na Tosca (de la qual ell també està enamorat),
perd el cor per en Cavaradossi, i coneixent la seva personalitat gelosa i
desconfiada, l’utilitza per arribar als dos fugitius. Na Tosca ha entrat en
escena buscant al seu amor per explicar-li que no podran veure’s a la nit, ja
que ha de cantar per al poble. N’Scarpia ho aprofita i li mostra el ventall de
la Família Farnese i el retrat de la dóna per relacionar-los i fer creure a na
Tosca que el seu enamorat l’està enganyant amb aquesta. Na Tosca enrabiada
marxa corrents cap a la Vila d’en Cavaradossi i en Scarpia mana als seus esbirros
que la segueixin per atrapar als dos fugitius.
Tornen de
la casa amb el pintor presoner, però sense haver trobat a Angelotti....comença
el segon acte! Estan al palau d’en Scarpia, i aquest està sopant. Na Tosca
entra a la sala justament quan el seu estimat era portat a una altra sala per
torturar-lo per a que digues-hi on havia amagat al fugitiu. Na Tosca no suporta
veure com pateix i deixant-se emportar per les mentides del general, revela
l’amagatall d’Angelotti a canvi de que alliberin a Cavaradossi, però el pintor
es portat a presó i Scarpia li diu a na
Tosca que a canvi de la vida del seu enamorat. Li promet que els hi deixarà
escapar a tots dos per uns passadissos amagats desprès del afusellament simulat
d’en Cavaradossi; si s’entrega a ell. Però abans de que això passi i després de
que Scarpia escrigués la carta d’alliberació, na Tosca el mata amb un ganivet que
estava damunt la taula.
El tercer acte comença amb en Mario presoner, demanant-li
al carceller que li deixi escriure les seves darreres paraules a la dona que
més estima, donant-li a canvi l’única joia que li manca (un anell). De sobte
entra Tosca al Castell, escoltada per alguns homes i li conta tot a Mario,
manant-lo que es faci el mort fins que ella li digui, ja que el afusellament
serà una mentida; els soldats disparen i quan na Tosca s’aproxima a besar i
dir-li al Mario que s’aixequi, aquesta se n’adona de que el seu estimat ha
mort, les bales eren de veritat i tot havia estat una mentida d’en Scarpia.
Quan el soldat s’aproxima per arrestar-la per traïció i assassinat de Scarpia,
ella es tira des de el terrat per morir igual que el seu estimat.
Opinió Personal
Per començar he de dir que la primera impressió ha estat
molt bona, m’ha agradat moltíssim l’obra.
Les veus i la música eren grandioses i en alguns moments he sentit com se’m
plenava el cor d’una emoció una mica indescriptible, la pell se’m posava de
gallina, i en alguna ocasió he plorat d’emoció trista per les desavinences dels
dos amants. Estava clar des d’un principi (per lo menys jo ho pensava) com
acabaria l’obra..., coneixent l’època en la que estava basada i veient la força
amb la que s’estimaven, no podia acabar d’altra manera, més que morint per
amor. Suposo que es com solen acabar les grans històries d’amor per als
dramaturgs i els compositors, ja que la majoria de les que conec han acabat de
la mateixa manera; si no moren els dos, al manco mor un d’ells. Sembla com si
l’amor mai pogués acabar bé. Però així són totes les obres de gènere dramàtic
no?, si no acabessin malament, o no hagués algun succés molt dur de digerir, ja
no serien drames. I també penso que això fa que el públic ho senti molt més,
que ho sentin com si a ells els hi estigues passant....A mi la veritat que
m’agraden moltíssim les obres de teatre, la poesia, i quasi tot que té a veure
amb l’ interpretació, i si endemés va unida amb música i dansa; ja m’encanta!
Penso que qualsevol persona de qualsevol època, amb una mica de sensibilitat,
que vegi l’obra i senti la passió de les veus i la grandiositat de la música,
gaudirà molt d’aquesta. Potser algú pot comentar que és lenta i que quasi tot succeeix
a un mateix escenari, però clar, no estem parlant d’una pel·lícula que es fa
mitjançant les gravacions, això és una obra amb moltíssima dificultat, tant
pels texts com per les cançons, que es fa totalment de manera directa amb el
públic davant. Hem de pensar també que no poden recrear tantíssims escenaris
dintre un teatre (espai reduït), amb el handicap del temps necessari per
canviar-los i la dificultat afegida del canvi de vestuari. La gran quantitat de
gent implicada per a que tot funcioni correctament i la gran despesa econòmica
que això comporta.
També
hem de dir que els personatges no eren actors, són cantants, cosa que també pot
fer que lo referent a l’escenificació no sigui tan perfecta com es podria
esperar, però encara així; penso que han
estat fantàstics.
Com a conclusió: m’ha agradat molt,
i m’ha emocionat de veritat.
