L'òpera del Barber de Sevilla; la seva sinopsi i la meva opinió personal:
Sinopsis de l’òpera “ El barber de
Sevilla” De Rossini
Personatges Tessitura
|
|
|
Fígaro (barbero)
|
|
|
Don Bartolo (médico, tutor de Rosina)
|
|
|
Rossina (joven huérfana)
|
|
|
Conde de Almaviva (noble)
|
|
|
Fiorello (criado de Almaviva)
|
|
|
Don Basilio (profesor de música)
|
|
|
Berta (sirvienta de Don Bartolo)
|
|
|
ACTE I_________________________________________________
L’opera comença a una plaça, és de
nits, a un balcó de la qual viu na Rosina, la dona protagonista de l’obra. De sobte es veu com arriben una banda de
música i un jove que ve en figura d’estudiant (en realitat és un Comte) i arriben
per cantar una serenata a na Rossina. La raó d’aquesta disfressa és perquè el
Comte Almaviva (Lindoro l’estudiant) voldria que la jove Rosina se l’estimés
per sí mateix, i no impulsada per la posició social i econòmica d’un
Comte. La serenata no sorteig l’efecte
desitjat (la jove no surt al balcó) i el Comte paga als músics per la feina
feta i es queda ell sol pensant en com fer per arribar a na Rosina, la qual és
alumne del doctor Bartolo (metge del poble), el qual a la vegada vol casar-se
amb la jove.
Entra en escena Fígaro, que arriba prompte
per obrir el seu negoci (situat sota el balcó de na Rosina). En Fígaro és el
millor barber del poble i, li arregla la
barba i els cabells al doctor Bartolo (tutor de na Rosina). En Fígaro es queda
sobtat de trobar-se al Comte allà, el coneix perquè havia estat servent seu en
un passat. En Comte li conta la seva situació i li demana ajuda, vol apropar-se
a na Rosina però no sap com fer-lo sense que el descobreixin. En Fígaro li diu
que l’ajuda a canvi, clar està, de diners. Al barber se li acudeix que el Comte
es faci passar per soldat borratxo i així ningú sospitarà i, al mateix temps
podrà demanar allotjament a casa del Doctor, apropant-se d’aquesta manera a la
seva enamorada.
En la següent escena, es veu a Rosina
cantant i llegint una carta que li ha escrit al seu enamorat (El Comte d’ Almaviva),
amb el qual es carteja a amagades del Doctor, però aquest desconfia i pren la
decisió de voler firmar acta per casar-se amb ella aquell mateix dia. En
aquestes la jove Rosina ha deixat caure una carta pel balcó, perquè ha vist que
en Lindoro (un dels seus pretendents), es troba baix i, abans que el vell
amargat doctor surti, vol donar-li a Lindoro.
El Doctor surt de la casa per anar a
cercar al notari per fer el casament i demana als servents que tanquin bé les portes i no deixin entrar
a ningú. Així ho fan, però en Fígaro que se les enginya molt bé, toca la porta
i enverina els sentits als servents de la casa, fent que aquests s’adormin i el
deixin fer en pau. Aconsegueix que no el vegin i puja cap a l’habitació de
Rosina, la qual a la vegada també volia veure’l per que l’ajudés amb el seu
romanç. En Fígaro li diu que en Lindoro és el seu parent i està aquí perquè se
l’estima i vol cassar-se amb ella, però que primer necessita una proba del seu
amor. Ella li entrega la carta i de sobte torna el Doctor a la casa. Aquí entra
en escena el mestre de música de la jove, el professor Basili, el qual li
comenta sobre l’arribada del Comte a la ciutat i li aconsella que es desfaci
del Comte calumniant sobre ell. Tot això el barber ho escolta i li fa saber a
Rossina. Ell se les enginya per sortir i tramar un altre pla.
ACTE II______________________________________________
Ara
és el moment en que el Comte entra
disfressat de soldat borratxo i fa entrega d’una carta al Doctor, conforme sol·licita l’allotjament a la seva
casa. El Doctor no està en acord però no li queda més remei que acceptar.
Mentre tant el soldat intenta pujar a veure a la jove, la qual baixa i se
n’adona de que aquest soldat és Lindoro. Aquí hi ha una trama entre el soldat,
el Doctor, el servent i Rossina; acabant la cosa amb la intervenció de la
policia. Lindoro els hi revela la seva vertadera identitat i els soldat que
l’havia apressat es posa a la seu servei.
Almaviva de nou apareix a casa del Doctor,
aquesta vegada disfressat com alumne de cant i pretenent actuar com un
substitut del suposadament malalt mestre Basili (mestre de música de la
jove). Inicialment Bartolo sospita, però
permet a Almaviva entrar quan el Comte li dona la carta de Rossina, fent creure
al Doctor que ve per a impedir
l’enamorament entre el Comte i la Dama, ja que el Doctor es pensa que aquest és un servent del Comte. El
Doctor deixa que li doni la classe i es queda d’observador, encara que es queda
adormit de seguida (cosa que aprofiten els enamorats per acaronar-se). En aquest moment entra el Barber en escena,
dient al Doctor que ve a afaitar-li i , encara que aquest no ho vol, Fígaro
insisteix tant que finalment deixa que l’ afaiti, però sempre a la mateixa sala
on estan els practicants. Fígaro aconsegueix que el Doctor li mani anar al
magatzem (per no deixar a la parella sola), se li acudeix fer molt soroll i
enredar les coses per aconseguir la clau de la casa i així poder entrar a per
Rossina.
Com el
barber li ha contat la història del casament al Comte, enginyen un pla per
aquella mateixa nit, un pla per entrar a la casa sense que els vegin i
sortint-ne d’allà juntament amb na
Rosina. El Comte i Fígaro pugen per l’escala fins al balcó. Rosina mostra la
carta d’Almaviva i expressa els seus sentiments, per això al Comte ja no li
queda més remei que dir-li la veritat i expressar també els seus sentiments cap
a Rosina. Els dos enamorats es declaren Amor i mentre el barber els hi demana
per favor que surtin ja (per por a que arribés el Doctor), arriben el notari i Don Basili. Quan se n’adonen, corren cap al
balcó per baixar, però l’escala ja no hi és (l’ha tret Bartolo).
En aquest moment tornen a abaixar i en
vorer que el Doctor no hi és, aprofiten per demanar al notari que els casi ja,
obligant a Basili a ser testimoni del
casament, (l’estan apuntant amb una pistola). Ell i Fígaro firmen com a
testimoni del contracte de matrimoni entre Rosina i el Comte.
Bartolo entra a la casa però és massa
tard, es queda atordit dient que mira si es bambo que els hi a tret l’escala
per a que no es puguin sortir amb la seva ,i finalment, els hi ha fet un favor,
ja que mentre ell feia això, la parella s’ha casat. En aquest moment s’acaba
l’obra amb una cançó alegre i amb una rialla ben forta.
Opinió Personal_________________________________________
El barber de Sevilla ha estat la
primera òpera bufa (comèdia) que he vist, ja que les altres havien estat sempre
obres dramàtiques; i he de dir, que m’ha agradat bastant aquesta tipologia de
gènere, ja que et fa passar un molt bon moment, alegre i divertit; podent
gaudir a la vegada de la gran magnitud de les veus dels artistes,
caracteritzades pel tipus de cant que s’anomena “belcanto”. Aquesta
característica és la que ofereix singularitat i complexitat a l’obra, ja que
tots havien de tenir la capacitat de cantar d’aquesta manera; per aquesta
mateixa raó es va trigar més temps de l’habitual en portar-la a escena.
La introducció- entrada que fan els
músics abans de començar fa que es posin els pels de punta, la veritat que es
molt polida i no et deixa impassible, a més a més, aquesta melodia ha quedat al
llarg del temps, perquè avui en dia és un tema molt conegut per quasi tothom,
encara que quasi ningú et sabria dir el nom de l’artista creador. També trobem
un altre tema molt famós, el qual ha sonat
a moltes pel·lícules i altres llocs. Aquest tema del que parlo és el
conegut com “Fígaro” i jo l’he sentit a moltes més bandes, sense saber que pertanyia
a aquesta òpera, ni que era d’en Rossini.
Malgrat en línies generals puc dir que
m’ha agradat l’òpera, també he de comentar que en alguns moments se’m feia
pesada per dues raons: una perquè en algunes escenes no sortien els subtítols
i, encara que es podia entendre pel context, em sentia perduda, i l’altra seria
perquè em semblava que en alguns moments les cançons eren massa llargues i
repetitives.
Una altra qüestió important a comentar
són la tria dels vestuaris; molt ben triats per l’època i el lloc on es suposa
que es desenvolupa l’obra. Encara que no tots els protagonistes es canvien de
roba, això és un punt que també li dona complexitat a l’obra. Per exemple na
Rossina que sí canvia de vestuari i el Comte d’Almaviva que també es canvia en
vàries ocasions.
L’obra es du a terme en només dos
escenaris diferents: un és la plaça central allà on dona el balcó del Doctor
Bartolo (primer acte) i l’altra és
l’interior de la casa del Doctor (segon acte). Penso que és molt difícil anar
canviant d’escenaris tant ràpidament com per fer una escenificació en directa;
per això els escenaris van en conseqüència amb els actes, havent pel mig una
pausa. L’obra és bastant extensa i està composta per dos actes.
En definitiva he de dir que m’ha
agradat bastant; no és l’òpera en la que més he gaudit, però sí amb la que més
he rigut.
