Taller de Cuina

  En aquest Tercer Taller na Iratxe ens ha ensenyat a fer un pastís fred i molt molt dolç...a continuació os contaré les passes i els ingredients que vos faran falta per a poder gaudir fent i desprès tastant el producte sorgit d'aquesta dolça recepta...

  Els ingredients són:

- 1 pot de cacau en pols.
- 1 paquet de galetes.
- 1/2 got de llet.
- 125 gr. de mantega.

I si vols afegir alguna coseta més com a decoració final dons perfecte; per exemple es poden emprar qualque tipus de llaminadura de color.

 Materials que necessitarem:

- 1 safata, 1 bol o qualque tipus de material de cuina a on anar fent la barreja i on finalment puguem col·locar allò que anem fent.
- Una cullera.
- Tovallons.
- 1 Picador  o Rodet per amassar.


Nota: aquestes mesures són a nivell orientatiu, ja que tot dependrà del nombre de comensals i del tamany de la safata emprada.

Passes a seguir:

1. Ficar el paquet de galetes a un bol per picar-les amb el morter o amb qualque tipus d'instrument que et pugui servir per això. Nosaltres vàrem emprar unes bosses de plàstic i li anàvem donant colps i matxucant amb la mà.

2. Una vegada estan ben moltes, li afegim la mantega i remenem fins que es quedi una massa consistent (que es queda enganxada si fas una bola).

3. Ara li ve el torn al cacau en pols, l'afegim i seguim amassant fins que es faci la barreja.

4. Afegim la llet, la suficient per reblanirla massa, però sempre evitant que es quedi aguada o massa líquida.

5. La massa ja està llesta: ara hem d'emmotllar, fer figures amb la massa que més t'agradin per a presentar el pastís. Naltros hem fet boletes i hem anomenat el postra :"Bombetes de xocolata" , unes altes companyes han fet figures geomètriques o formes com un xumet o un cor; aquí és el moment d'emprar la teva imaginació!

Només queda ficar-la a la nevera i esperar unes horetes fins que estiguin més compactes.

La sessió ha estat molt divertida i m'ha encantat aprendre a fer un dolç de manera tan senzilla i sense necessitat d'un forn, perquè ens permet fer-ho a bandes on no tens electricitat. Com sempre: es un plaer passar aquestes horetes amb les companyes fent coses pràctiques i no sempre fer tanta teoria..., relaxa la ment i el cos.

Espero que gaudeixis d'aquest dolç: et servirà per fer als Nadals, Aniversaris o qualque festa que vulguis fer les postres.

Mmmmm.... BON PROFIT!!!!

Així han quedat els nostres pastissos: i vos puc dir que estan BONÍSSIMS!!!!

El Barber de Sevilla

L'òpera del Barber de Sevilla; la seva sinopsi i la meva opinió personal:

Sinopsis de l’òpera “ El barber de Sevilla”  De Rossini

Personatges                                     Tessitura

Fígaro (barbero)	barítono
Don Bartolo (médico, tutor de Rosina)	bajo bufo
Rossina (joven huérfana)	mezzosoprano
Conde de Almaviva (noble)	tenor
Fiorello (criado de Almaviva)	bajo
Don Basilio (profesor de música)	bajo
Berta (sirvienta de Don Bartolo)	mezzosoprano

ACTE I_________________________________________________

L’opera comença a una plaça, és de nits, a un balcó de la qual viu na Rosina, la dona protagonista de l’obra.  De sobte es veu com arriben una banda de música i un jove que ve en figura d’estudiant (en realitat és un Comte) i arriben per cantar una serenata a na Rossina. La raó d’aquesta disfressa és perquè el Comte Almaviva (Lindoro l’estudiant) voldria que la jove Rosina se l’estimés per sí mateix, i no impulsada per la posició social i econòmica d’un Comte.  La serenata no sorteig l’efecte desitjat (la jove no surt al balcó) i el Comte paga als músics per la feina feta i es queda ell sol pensant en com fer per arribar a na Rosina, la qual és alumne del doctor Bartolo (metge del poble), el qual a la vegada vol casar-se amb la jove.

Entra en escena Fígaro, que arriba prompte per obrir el seu negoci (situat sota el balcó de na Rosina). En Fígaro és el millor barber del poble i,  li arregla la barba i els cabells al doctor Bartolo (tutor de na Rosina). En Fígaro es queda sobtat de trobar-se al Comte allà, el coneix perquè havia estat servent seu en un passat. En Comte li conta la seva situació i li demana ajuda, vol apropar-se a na Rosina però no sap com fer-lo sense que el descobreixin. En Fígaro li diu que l’ajuda a canvi, clar està, de diners. Al barber se li acudeix que el Comte es faci passar per soldat borratxo i així ningú sospitarà i, al mateix temps podrà demanar allotjament a casa del Doctor, apropant-se d’aquesta manera a la seva enamorada. 

En la següent escena, es veu a Rosina cantant i llegint una carta que li ha escrit al seu enamorat (El Comte d’ Almaviva), amb el qual es carteja a amagades del Doctor, però aquest desconfia i pren la decisió de voler firmar acta per casar-se amb ella aquell mateix dia. En aquestes la jove Rosina ha deixat caure una carta pel balcó, perquè ha vist que en Lindoro (un dels seus pretendents), es troba baix i, abans que el vell amargat doctor surti, vol donar-li a Lindoro.  

El Doctor surt de la casa per anar a cercar al notari per fer el casament i demana als servents  que tanquin bé les portes i no deixin entrar a ningú. Així ho fan, però en Fígaro que se les enginya molt bé, toca la porta i enverina els sentits als servents de la casa, fent que aquests s’adormin i el deixin fer en pau. Aconsegueix que no el vegin i puja cap a l’habitació de Rosina, la qual a la vegada també volia veure’l per que l’ajudés amb el seu romanç. En Fígaro li diu que en Lindoro és el seu parent i està aquí perquè se l’estima i vol cassar-se amb ella, però que primer necessita una proba del seu amor. Ella li entrega la carta i de sobte torna el Doctor a la casa. Aquí entra en escena el mestre de música de la jove, el professor Basili, el qual li comenta sobre l’arribada del Comte a la ciutat i li aconsella que es desfaci del Comte calumniant sobre ell. Tot això el barber ho escolta i li fa saber a Rossina. Ell se les enginya per sortir i tramar un altre pla. 

ACTE II______________________________________________

            Ara és el moment en que el Comte  entra disfressat de soldat borratxo i fa entrega d’una carta al Doctor,  conforme sol·licita l’allotjament a la seva casa. El Doctor no està en acord però no li queda més remei que acceptar. Mentre tant el soldat intenta pujar a veure a la jove, la qual baixa i se n’adona de que aquest soldat és Lindoro. Aquí hi ha una trama entre el soldat, el Doctor, el servent i Rossina; acabant la cosa amb la intervenció de la policia. Lindoro els hi revela la seva vertadera identitat i els soldat que l’havia apressat es posa a la seu servei. 

             Almaviva de nou apareix a casa del Doctor, aquesta vegada disfressat com alumne de cant i pretenent actuar com un substitut del suposadament malalt mestre Basili (mestre de música de la jove).  Inicialment Bartolo sospita, però permet a Almaviva entrar quan el Comte li dona la carta de Rossina, fent creure al Doctor que ve per  a impedir l’enamorament entre el Comte i la Dama, ja que el Doctor es  pensa que aquest és un servent del Comte. El Doctor deixa que li doni la classe i es queda d’observador, encara que es queda adormit de seguida (cosa que aprofiten els enamorats per acaronar-se).  En aquest moment entra el Barber en escena, dient al Doctor que ve a afaitar-li i , encara que aquest no ho vol, Fígaro insisteix tant que finalment deixa que l’ afaiti, però sempre a la mateixa sala on estan els practicants. Fígaro aconsegueix que el Doctor li mani anar al magatzem (per no deixar a la parella sola), se li acudeix fer molt soroll i enredar les coses per aconseguir la clau de la casa i així poder entrar a per Rossina. 

            Com el barber li ha contat la història del casament al Comte, enginyen un pla per aquella mateixa nit, un pla per entrar a la casa sense que els vegin i sortint-ne d’allà juntament amb  na Rosina. El Comte i Fígaro pugen per l’escala fins al balcó. Rosina mostra la carta d’Almaviva i expressa els seus sentiments, per això al Comte ja no li queda més remei que dir-li la veritat i expressar també els seus sentiments cap a Rosina. Els dos enamorats es declaren Amor i mentre el barber els hi demana per favor que surtin ja (per por a que arribés el Doctor), arriben el notari i  Don Basili. Quan se n’adonen, corren cap al balcó per baixar, però l’escala ja no hi és (l’ha tret Bartolo). 

                En aquest moment tornen a abaixar i en vorer que el Doctor no hi és, aprofiten per demanar al notari que els casi ja, obligant a Basili  a ser testimoni del casament, (l’estan apuntant amb una pistola). Ell i Fígaro firmen com a testimoni del contracte de matrimoni entre Rosina i el Comte. 

Bartolo entra a la casa però és massa tard, es queda atordit dient que mira si es bambo que els hi a tret l’escala per a que no es puguin sortir amb la seva ,i finalment, els hi ha fet un favor, ja que mentre ell feia això, la parella s’ha casat. En aquest moment s’acaba l’obra amb una cançó alegre i amb una rialla ben forta. 

Opinió Personal_________________________________________

El barber de Sevilla ha estat la primera òpera bufa (comèdia) que he vist, ja que les altres havien estat sempre obres dramàtiques; i he de dir, que m’ha agradat bastant aquesta tipologia de gènere, ja que et fa passar un molt bon moment, alegre i divertit; podent gaudir a la vegada de la gran magnitud de les veus dels artistes, caracteritzades pel tipus de cant que s’anomena “belcanto”.  Aquesta característica és la que ofereix singularitat i complexitat a l’obra, ja que tots havien de tenir la capacitat de cantar d’aquesta manera; per aquesta mateixa raó es va trigar més temps de l’habitual en portar-la a escena. 

La introducció- entrada que fan els músics abans de començar fa que es posin els pels de punta, la veritat que es molt polida i no et deixa impassible, a més a més, aquesta melodia ha quedat al llarg del temps, perquè avui en dia és un tema molt conegut per quasi tothom, encara que quasi ningú et sabria dir el nom de l’artista creador. També trobem un altre tema molt famós, el qual ha sonat  a moltes pel·lícules i altres llocs. Aquest tema del que parlo és el conegut com “Fígaro” i jo l’he sentit a moltes més bandes, sense saber que pertanyia a aquesta òpera, ni que era d’en Rossini. 

Malgrat en línies generals puc dir que m’ha agradat l’òpera, també he de comentar que en alguns moments se’m feia pesada per dues raons: una perquè en algunes escenes no sortien els subtítols i, encara que es podia entendre pel context, em sentia perduda, i l’altra seria perquè em semblava que en alguns moments les cançons eren massa llargues i repetitives. 

Una altra qüestió important a comentar són la tria dels vestuaris; molt ben triats per l’època i el lloc on es suposa que es desenvolupa l’obra. Encara que no tots els protagonistes es canvien de roba, això és un punt que també li dona complexitat a l’obra. Per exemple na Rossina que sí canvia de vestuari i el Comte d’Almaviva que també es canvia en vàries ocasions. 

L’obra es du a terme en només dos escenaris diferents: un és la plaça central allà on dona el balcó del Doctor Bartolo (primer acte)  i l’altra és l’interior de la casa del Doctor (segon acte). Penso que és molt difícil anar canviant d’escenaris tant ràpidament com per fer una escenificació en directa; per això els escenaris van en conseqüència amb els actes, havent pel mig una pausa. L’obra és bastant extensa i està composta per dos actes. 

En definitiva he de dir que m’ha agradat bastant; no és l’òpera en la que més he gaudit, però sí amb la que més he rigut.

Taller de Fotografia

   La segona sessió va ser el Taller de Fotografia, en el qual na Marina ens ensenyarà a emprar el software digital per treballar amb les fotografies que haurem fet durant la passejada pel carrer.

   Com he esmentat, en primer moment vàrem sortir durant una mitja horeta al carrer a fer les fotos que desprès a l'aula treballarem amb el programa  "Fotoscape" que ja portàvem baixat al nostre ordinador personal.

   Amb el programa es poden fer un bon grapat de coses diferents com per exemple:

- Envellir la foto.
- Enlluernar-la o enfosquir-la.
- Donar diferents tonalitats diferents a l'original.
- Afegir un text o un dibuixet.
- Crear un marc que l'envolti.
- Etc.

 La veritat és que no hem tingut el temps suficient, o el que ens hagués agradat tenir, per treballar a fons el programa; així que la nostra tasca desprès d'això serà seguir trastetjant i practicant amb el programa a casa. M'agradat molt aprendre aquesta eina informàtica, ja que la pots emprar per targetes nadalenques de felicitació, per retocar les teves fotos personals i poder penjar-les desprès a casa i per mil coses més que ja se m'acudiran més endavant ;) !

 Mireu el resultat:

















Què vos sembla? Està polit veritat? Aprofito aquí per presentar-vos a les meves companys- companyes i amigues de la classe de Quart de G.E.DI. d'educació Infantil....sou Genials!

Taller con Telas recicladas y Fieltro

Hoy Alicia nos ha enseñado a hacer unos adornos con retales de tela y, Rosa nos ha enseñado a hacer broches o decoraciones con fieltro.

En primer momento se trataba de hacer una especie de flor para engalanar bolsos o hacernos un broche.

El material necesario es el siguiente: trozos de tela de diferentes colores, papel o si es cartón mejor,  aguja, hilo, tijeras y muchas ganas de crear!!!


A continuación explicaré los pasos a seguir:

- Se coje el papel o el cartón y haremos una plantilla circular de dos tamaños diferentes: uno más grande y otro más pequeño.
- Utilizamos la plantilla para dibujar la circunferencia en la tela; la circunferencia grande será para hacer la base de la flor y la pequeña para hacerle el interior.
- Una vez las tenemos dibujadas, hay que recortar cada parte, a continuación pasaremos un hilo (preferiblemente del mismo color) por la parte exterior de la circunferencia (como si hilbanásemos).
- Cuando lo tenemos todo hilbanado entonces tiramos de la punta que lleva la aguja (la otra está fijada por el nudo que hemos hecho al empezar).
- Se queda todo como arrugadito, entonces lo colocas con la mano y lo remachas para que no se desaga i se quede fijado.
- Este paso se hace para las dos telas que hemos recortado, quedando de esta manera una florecilla más grande y otra más pequeña. A continuación se colocan la más pequeña dentro de la grande y se cosen juntas.

Éste es el resultado final:

En mi caso he utilitzado un botón para hacer el centro.

En la foto de abajo se ve como estábamos trabajando, cortando y cosiendo mientras nos divertimos charlando entre nosotras. Cómo siempre, estas clases sirven para soltarnos, intimar y contarnos las cosas que en otras clases más teóricas no podemos hacer.

Tosca

La primera obra dramàtica que hem vist amb en Toni ha estat Tosca, la veritat que m'ha agradat moltíssim. A continuació vos mostro la sinopsi i la meva opinió personal.

Sinopsis de l’’òpera “ Tosca” De Giacomo Puccini

Personatges  Principals:

-          Tosca

-          Mario Cavaradossi

-          Angelotti

-          Scarpia

-          Ajudant del pintor

Introducció

El fil conductor de l’òpera i el tema principal d’aquesta (sempre, al meu parèixer), és  La JUSTICIA, i L’AMOR entre dos dels personatges principals, és una dramàtica història d’amor la que encén el motor per conduir la trama.

Sinopsis

            Comença la funció, es veu un home corrent pels carrers, sembla que escapa i que el segueixen, perquè va amagant-se per allà on pot. Aquest home és n’Angelotti, un fugitiu polític, que s’ha escapat de la presó. N’Angelotti arriba fins la capella, i allà és a on ocorre quasi tot el primer acte, mira per tots els voltants i s’amaga dintre la capella, podent obrir la porta gràcies a una clau amagada a la sacristia (desprès es sap que es la germana d’aquest la que ha amagat la clau i també li ha amagat unes robes de dona per a que es pugui disfressar). 

En aquesta església treballa com artista pintor de quadres, Mario Cavaradossi, un dels protagonistes, el qual és a la vegada l’enamorat de na Tosca ( l’única dona protagonista de l’obra ).  Mario es troba pintat un retrat sense model directe, ja que és la imatge d’una de les dones que  venen a fer plegaries (això sembla al principi, però finalment resulta ser la germana del fugitiu), però al moment de pintar-la, aquesta no s’hi troba. 

            En aquest moment entra el seu ajudant a portar-li un cistell amb aliments per a que els mengi; però el pintor diu que no té gana i el mana deixar a un costat. L’ajudant marxa i entra en joc n’Angelotti, que recorda conèixer al pintor, li explica la seva situació, i en Cavaradossi li perjura ajudar-li, encara que sigui passant per la mort. En aquest moment entra en joc na Tosca, picant fort la porta per entrar a veure al seu enamorat. El pintor li dóna el cistell del menjar i li diu que s’amagui, ja que na Tosca és una dóna molt gelosa i pot sospitar. Així passa, entra na Tosca amb una dolcíssima cançó, però  desconfia del pintor  a causa de les veus que ella ha sentit des de fora. El pintor l’abraça fort i li diu que no pensi tan malament, que ell només l’estima a ella. Canten varies cançons els enamorats. Quan en Cavaradossi aconsegueix que na Tosca marxi (desprès d’haver quedat en vore’s a la nit), surt n’Angelotti i tots dos marxen a la seva Vila, per poder amagar al seu vell amic dintre del pou. 

            Dintre el mateix escenari entra en escena el capità de la policia (Scarpia) en busca del fugitiu, ja que sospita de que s’ha pogut amagar a l’església. Ordena als esbirros buscar ben a fons, en aquest moment veuen que la porta de la capella està oberta i que hi ha un ventall al terra..., li fan preguntes al capellà (ajudant del pintor), i aquest els hi diu tot el que ell sap. Veuen que el cistell estava buit, quan el pintor havia dit que no tenia gana i que se’l menjaria més tard, a més el pintor havia desaparegut. N’Scarpia se n’adona que el ventall és de la família Farnese (la del fugitiu) i també veu que la dóna pintada al retrat era la germana de n’Angelotti. Aquí és quan el general està segur que el pintor s’està ajudant i endut per la ràbia de saber que na Tosca (de la qual ell també està enamorat), perd el cor per en Cavaradossi, i coneixent la seva personalitat gelosa i desconfiada, l’utilitza per arribar als dos fugitius. Na Tosca ha entrat en escena buscant al seu amor per explicar-li que no podran veure’s a la nit, ja que ha de cantar per al poble. N’Scarpia ho aprofita i li mostra el ventall de la Família Farnese i el retrat de la dóna per relacionar-los i fer creure a na Tosca que el seu enamorat l’està enganyant amb aquesta. Na Tosca enrabiada marxa corrents cap a la Vila d’en Cavaradossi i en Scarpia mana als seus esbirros que la segueixin per atrapar als dos fugitius.

Tornen de la casa amb el pintor presoner, però sense haver trobat a Angelotti....comença el segon acte! Estan al palau d’en Scarpia, i aquest està sopant. Na Tosca entra a la sala justament quan el seu estimat era portat a una altra sala per torturar-lo per a que digues-hi on havia amagat al fugitiu. Na Tosca no suporta veure com pateix i deixant-se emportar per les mentides del general, revela l’amagatall d’Angelotti a canvi de que alliberin a Cavaradossi, però el pintor es portat a presó  i Scarpia li diu a na Tosca que a canvi de la vida del seu enamorat. Li promet que els hi deixarà escapar a tots dos per uns passadissos amagats desprès del afusellament simulat d’en Cavaradossi; si s’entrega a ell. Però abans de que això passi i després de que Scarpia escrigués la carta d’alliberació, na Tosca el mata amb un ganivet que estava damunt la taula.

            El tercer acte comença amb en Mario presoner, demanant-li al carceller que li deixi escriure les seves darreres paraules a la dona que més estima, donant-li a canvi l’única joia que li manca (un anell). De sobte entra Tosca al Castell, escoltada per alguns homes i li conta tot a Mario, manant-lo que es faci el mort fins que ella li digui, ja que el afusellament serà una mentida; els soldats disparen i quan na Tosca s’aproxima a besar i dir-li al Mario que s’aixequi, aquesta se n’adona de que el seu estimat ha mort, les bales eren de veritat i tot havia estat una mentida d’en Scarpia. Quan el soldat s’aproxima per arrestar-la per traïció i assassinat de Scarpia, ella es tira des de el terrat per morir igual que el seu estimat.

 

Opinió Personal

Per començar he de dir que la primera impressió ha estat molt bona,  m’ha agradat moltíssim l’obra. Les veus i la música eren grandioses i en alguns moments he sentit com se’m plenava el cor d’una emoció una mica indescriptible, la pell se’m posava de gallina, i en alguna ocasió he plorat d’emoció trista per les desavinences dels dos amants. Estava clar des d’un principi (per lo menys jo ho pensava) com acabaria l’obra..., coneixent l’època en la que estava basada i veient la força amb la que s’estimaven, no podia acabar d’altra manera, més que morint per amor. Suposo que es com solen acabar les grans històries d’amor per als dramaturgs i els compositors, ja que la majoria de les que conec han acabat de la mateixa manera; si no moren els dos, al manco mor un d’ells. Sembla com si l’amor mai pogués acabar bé. Però així són totes les obres de gènere dramàtic no?, si no acabessin malament, o no hagués algun succés molt dur de digerir, ja no serien drames. I també penso que això fa que el públic ho senti molt més, que ho sentin com si a ells els hi estigues passant....A mi la veritat que m’agraden moltíssim les obres de teatre, la poesia, i quasi tot que té a veure amb l’ interpretació, i si endemés va unida amb música i dansa; ja m’encanta! Penso que qualsevol persona de qualsevol època, amb una mica de sensibilitat, que vegi l’obra i senti la passió de les veus i la grandiositat de la música, gaudirà molt d’aquesta. Potser algú pot comentar que és lenta i que quasi tot succeeix a un mateix escenari, però clar, no estem parlant d’una pel·lícula que es fa mitjançant les gravacions, això és una obra amb moltíssima dificultat, tant pels texts com per les cançons, que es fa totalment de manera directa amb el públic davant. Hem de pensar també que no poden recrear tantíssims escenaris dintre un teatre (espai reduït), amb el handicap del temps necessari per canviar-los i la dificultat afegida del canvi de vestuari. La gran quantitat de gent implicada per a que tot funcioni correctament i la gran despesa econòmica que això comporta. 

            També hem de dir que els personatges no eren actors, són cantants, cosa que també pot fer que lo referent a l’escenificació no sigui tan perfecta com es podria esperar, però encara així;  penso que han estat fantàstics. 

            Com a conclusió: m’ha agradat molt, i m’ha emocionat de veritat.